domingo, 2 de octubre de 2016

AMICS DEL GREGOIRE (ONG SAINT CAMILLE), FONT DE LLUM

“FONT DE LLUM” es un projecte per l'electrificació de la GRANJA D’AGOÏTA (BÉNIN), de la ONG Saint Camille. 

ONG Saint Camille




Inici del projecte Font de Llum


En el projecte hi participen:

  • AÏMA
  • AJUNTAMENT DE MANRESA
  • (MANRESA SOLIDÀRIA)
  • ASSOCIACIÓ L’ERA
  • ASSOCIATION SAINT CAMILLE (BÉNIN)
  • ATITLAN
  • LLAGOSTERA SOLIDÀRIA
  • MOIANÈS SOLIDARI
  • L’OLIVERA
En aquest post, adressat especialment als seguidors del projecte (si bé també a qualsevol altra persona que vulgui saber la situació), s’explica de manera tècnica que s’ha fet durant l’últim any i l’estat actual del projecte a 1r octubre de 2016, mitjançant els següents apartats:
  • Instal·lació fotovoltaica de la Granja d’Agoïta.
  • Turbina de la Granja.
  • Instal·lació de Sotikamé.
  • Instal·lació de Cotonou.
  • Formació de personal per al manteniment.
  • Possibles actuacions futures.
  • Beneficis que ha reportat la instal·lació.
  • Agraïments


Instal·lació fotovoltaica de la Granja d’Agoïta

Camps fotovoltaics: S’han muntat els tres camps fotovoltaics amb una potència aproximada de 5.000 W peak, treballant a tensions que oscil·len entre els 140 V (sortida i posta del sol) i els 350 que s’assoleixen a partir de les 9 del matí si no hi ha consums. 






Bus de corrent continu: Els tres camps estan interconnectats pel bus de corrent continu de 300 V, que té un recorregut total d’uns 400 metres. Aquest bus (cable triple aïllament 2x2,5 mm2, protegit amb un tub PVC) lliga la caseta de control amb el corral de les ovelles i la fàbrica d’oli. Un altre brancal arriba fins al magatzem.


Bateries: S’han instal·lat 4 bateries de 12 V, 200 Ah, amb una capacitat bruta teòrica de 9,6 kWh. Les bateries s’han recuperat d’una hipotètica instal·lació que s’havia de fer a Djougou. Compto que la capacitat real està força per sota d’aquesta dada (portaven anys sense ús), però el sistema de càrrega i utilització ens fan confiar en una vida útil força llarga.


Càrrega de les bateries: Dos soldadors inverter amb capacitat per donar 100 A cadascun permeten absorbir tot el corrent generat per les plaques i fins i tot mantenir carregades les bateries en un dia ennuvolat. Dos controladors analògics fan que mantinguin la tensió de les bateries a 27,2 V, màxima que ens aconsella el fabricant. En cas de canvi a un altre tipus de bateria es pot apujar la regulació fins a 32 V.

Grup electrogen: S’ha instal·lat una entrada per al grup electrogen existent a la Granja que el connecta amb el bus de corrent continu mitjançant 2 ponts de díodes de 35 A. Així l’engegada del grup s’aprofita per a qualsevol ús (càrrega de bateries, consum general, consum directe dels convertidors de freqüència…)

Ondulador: L’adequació del corrent per al consum es fa per mitjà d’un ondulador PowerJack de 8.000 W, xinès. En un principi consumia 100 W en buit (això vol dir que durant les 14 hores sense radiació s’hauria menjat 1,4 kWh cada nit!) i s’ha aconseguit rebaixar-lo a 25 W.

Línies elèctriques soterrades: S’ha estès i soterrat una línia de 230 VAC (cable triple aïllament 2x2,5 mm2, protegit amb un tub PVC) que uneix la caseta de control amb la “casa dels ratspenats (no s’utilitza actualment, però està en stand-by)”, la fàbrica de oli, la cuina i menjador, la casa 1, la casa 2, l’escola, la “paillotte” i el magatzem. La longitud de cable enterrat és d’uns 700 metres. Queden per connectar la capella, el garatge i la segona “paillotte”, amb la qual cosa es tancarà un anell.





Instal·lacions elèctriques interiors: S’han reparat en la mesura del possible les instal·lacions elèctriques de les cases 1 i 2 i de l’escola, s’han aprofitat sense massa problema la de la cuina/menjador i la de la pallota. S’ha fet instal·lació nova a la casa de control, al garatge i a la fàbrica d’oli.

Enllumenat: S’han instal·lat bombetes LED de 3 i 8 W per a les cambres, la cuina, el menjador, la pallota, el magatzem, etc. Aquestes bombetes, en molts casos substitueixen els fluorescents de 40 W amb reactància, amb un consum més que excessiu.

Convertidors de freqüència: S’han instal·lat dos convertidors de freqüència de 4 kW (5,5 HP) per alimentar els motors de la fàbrica d’oli per una banda, i per l’altra, un compressor de 3 HPque es va portar de Bohicon (no s’utilitzava) i el molí de l’oli. Ambdues màquines s’han instal·lat al magatzem. Aquests CFs tenen alimentació mixta (directa dels panells + ondulador 8.000 W).

Compressor: S’ha repassat, passat a 230 V i posat en marxa. Ara cal trobar els tubs i manòmetre per a poder-lo utilitzar per inflar les rodes dels tractors, tricicle, motos i bicicletes i per a pintar les màquines a pistola.

Molí per a gra: S’ha muntat el molí per a gra (donació de “La Grana), se li ha adaptar un motor trifàsic de 5,5 HP, s’ha greixat (porta 5 punts de greixatge) i s’han fet les proves amb èxit. No se li ha instal·lat la turbina d’aspiració per a les segones, ja que s’ha considerat que per al moresc no seria útil, ja que no separen la farina de la pellofa. Tot i així s’ha repassat, preparat per a 230 V i greixat per si cal instal·lar-la.


Turbina de la Granja.


La turbina ha estat un punt interessant però complicat.

Projecte: El projecte era utilitzar una bomba centrífuga convencional sobrealimentada, amb motor trifàsic que faria les funcions de generador de corrent altern. Un joc de condensadors i un relé el qual s’activava quan els condensadors estaven carregats possibilitaven aquesta funció. Es connectava al bus de CC per mitjà d’un triple pont de díodes.

Objectiu: L’objectiu de la turbina és, bàsicament allargar la vida de les bateries, mantenint-les durant la nit per damunt dels 25,5 V i al mateix temps poder utilitzar bateries més petites.

Càlculs: Quan fa dos anys vaig veure el pou i avaluar-ne les possibilitats com a font d’energia, el primer que vaig comprovar és que el manòmetre estava totalment fora d’ús. Vaig demanar al “padrí” del pou quina era la pressió, i em van parlar de 8 kg·cm-2. Jo no tenia mitjans tècnics ni temps per a fer-ne una comprovació fefaent, de manera que em vaig arriscar. L’aigua pujava fins a 12 metres, de manera que hi havia més de 1,2 kg·cm-2, però la pressió residual no era massa gran. A bell ull li vaig atribuir 2 kg·cm-2, mentre que el cabal se n’anava a 8 litres per segon.

Realitat: Els càlculs em portaven a una bomba de ½ HP, Hmax = 15 metres i un Q= 2 l·s-1 a 10 metres, amb la qual podríem disposar d’uns 150 W útils (2 kWh al llarg de la nit). La bomba que es va trobar va ser d’1HP i l’H màxima era de 35 metres. Quan la vam provar vam adonar-nos que, degut a la fricció no aconseguíem fer passar el mínim de 3 a 4 litres per segon que hauríem necessitat per tal d’obtenir les >3.000 RPM que necessitàvem per generar. Vam provar-la alimentant-la directament de la torre d’aigua, amb una pressió garantida d’1 kg·cm-1 i sense pèrdues significatives, ja que no hi havia reduccions ni corbes. Fracàs. Generem 4 volts, i no són capaços de mantenir un LED encès!

Es va demanar amb urgència una altra bomba d’1/3 HP, que no es va trobar i se’ns en va enviar una altra de ½ HP. Tot i que les característiques teòriques semblaven indicar que funcionaria, al veure-la ja ens vam adonar que el consum corresponia a ¾ d’HP, i que les entrades eren massa petites per al cabal que necessitàvem passar-hi. Nou fracàs.

Bomba sui generis: Vam trobar al magatzem una bomba que havia anat amb un motor de motocultor tipus Motransa. La vam voler provar i la sorpresa va ser que rodava prou bé. Això sí: ens calia un motor de baixa velocitat. En Bartomeu es va desplaçar a Bohicon i en va trobar un al drapaire, de 76/144 RPM. Al comprovar-lo va creure que estava cremat i el va aconseguir a un preu molt raonable. Es tractava d’un motor amb dos jocs de bobinats i el vam aconseguir fer generar amb el trepador elèctric, de manera que el vam muntar com vam poder, i vam aconseguir 260 VAC. L’adaptació que vam fer de forma provisional va durar un parell de dies. Ara en Bartomeu està en el procés de que un torner ajusti correctament ambdós elements. La potència esperada és d’entre 50 i 100 W.


Instal·lació de Sotikamé.

Mantenir el sistema de càrrega de mòbils que s’havia muntat feia dos anys ja no tenia sentit, de manera que es va desmuntar la instal·lació i es va traslladar a Sotikamé, la població més propera i molta gent de la qual feia ús d’aquest servei a la pròpia granja.

Objectius: Hi havia diversos objectius. La població de Sotikamé pot veure com un greuge que una granja veïna tingui unes condicions de vida molt superiors a les seves. Això s’ha traduït en robatoris protagonitzats presumptament per individus pertanyents a aquesta població i possiblement en el cobrament d’un impost revolucionari de “protecció”, tot i que aquest darrer aspecte no està totalment comprovat. El primer objectiu era establir llaços de col·laboració que no creessin dependència ni privilegis (després podrien derivar cap a educació i sanitat). Evidentment, un altre objectiu era donar ús a una instal·lació que s’havia quedat obsoleta, i un tercer donar una mica d’estructura de poble a Sotikamé.

Procés: Després d’exposar el projecte a la superioritat i obtenir l’aprovació d’en Grégoire es va fer una assemblea amb tota la població de Sotikamé, amb representació de tots els estaments: ancians, poder popular, dones, joves, musulmans i la minoria cristiana. La gent va rebre la notícia amb il·lusió, van  designar com a local la mesquita (una saleta amb excés exterior) i van nomenar immediatament els tres responsables que els demanàvem (dos joves musulmans i un cristià), els quals havien de tenir la confiança de tota la població. Considerem que va ser un èxit, ja que a partir d’aquest moment van ser ells qui van prendre la iniciativa i ens van empènyer a nosaltres!
Desmuntatge: Es va fer conjuntament amb els responsables de la instal·lació. No va durar més d’una hora, però va ser un primer pas per posar-nos en contacte.

Estructura: Calien uns perfils d’angle de ferro de 40x40 mm per tal de fixar els panells a la teulada. Vam quedar que el dilluns els aniríem a buscar a Bohicon. Dons bé, el divendres al matí ja se’ns presenten ELLS amb els ferros. Els vam pintar i el dissabte al matí van venir ells per a foradar-los. Se’ls van endur per emprovar-los i quan el diumenge al matí hi vam anar per tal de fer la instal·lació ens vam trobar amb els suports muntats, i a sobre, CORRECTAMENT (cal tenir en compte que s’havien foradat conjuntament amb els panells i una diferència d’1 cm ja no ens hauria permès muntar-ho).
Panells: Es van muntar 4 panells de 80 W, 320 W peak en total, a una tensió de 17 V.

Altres elements: La instal·lació consta també d’un regulador de càrrega de 30 A a 12 V, una bateria de 12 V 75 Ah, un ondulador de 12 V 300 W a 230 VAC i una regleta d’endolls per als mòbils. Pel seu compte s’hi han instal·lat dues bombetes LED de 12 V 5 W.


Instal·lació de Cotonou.

A Cotonou, la capital de Benin, hi ha el magatzem central on es guarden i des d’on es distribueixen tots els medicament de la Saint Camille. Aquest magatzem genera una gran despesa en electricitat.

Objectiu: Eliminar o reduir la despesa elèctrica d’entre 150 i 250 € mensuals que representa el mantenir aquest magatzem.

Sorpresa: Aquest magatzem, té també la particularitat de ser la vivenda d’en Grégoire, la Leontine, el seu fill més petit i al menys tres persones més. La llista dels elements de consum que se m’havia donat en principi (un fluorescent + un aparell d’aire condicionat) no té res a veure amb el que m’he trobat: una dotzena de fluorescents entre 40 i 20 W, una TV de moltes “, amb un consum real de 250 W funcionant entre 12 i 14 hores al dia, una bomba monofàsica de 1.100 W que puja aigua d’un pou i s’engega cada vegada que s’obre l’aixeta i un aparell d’aire condicionat que ha de funcionar tota la nit i cada nit. Com que els nostres 1.100 W FV no donaven per a tant vaig optar per, de moment separar els elements i deixar l’aire condicionat i la bomba fora del circuit solar i alimentar amb el sol l’enllumenat i el TV.

Producció: La producció esperada de la instal·lació FV de 1.100 W és de 6 kWh/dia. Això vol dir que en dies ennuvolats pot no arribar a cobrir les necessitats del TV. Per aquests casos s’ha previst una commutació doble Sol/Xarxa i Xarxa/Generador. La U de treball dels panells FV és entre 150 i 250 V.

Elements de la instal·lació: La instal·lació consta de 5 panells de 220 W a 48 V a Pmax, un soldador inverter per a 100 A a 24 V com a carregador de bateries amb el seu control corresponent, 4 bateries de 200 Ah a 12 V, treballant a 24 V i un ondulador PowerJack de 24 V 5.000 W per tal d’obtenir els 230 VAC.

Commutació: La sortida de l’ondulador es comunica amb els elements de consum a través d’un commutador 1-0-2, la posició 1 correspon al sol, la 2 a la xarxa. Dintre l’armari general de l’escomesa ja hi havia una commutació per Xarxa/Generador la qual s’ha aprofitat i en cas de falla del subministrament es pot accionar el grup electrogen des d’aquest punt.


Formació de personal per al manteniment.

A cadascuna de les instal·lacions s’ha procurat deixar-hi personal format per tal de garantir-ne el bon funcionament.

Granja d’Agoïta: Es va formar un equipet de quatre persones que són capaces de passar cables, canviar bombetes, muntar un endoll, muntar un llum amb el seu interruptor. No es va poder anar més enllà amb ells. Es van formar dues persones més (Tomeu i Sanda) que són capaces de connectar un motor, passar-lo de 400 a 230 V, instal·lar i programar un convertidor de freqüència, comprendre el funcionament general del sistema i fer-hi intervencions puntuals, detectant possibles falles (magnetotèrmics, ventiladors, etc) i substituir els elements gastats, utilitzar el tester i la pinça amperimètrica…


Sotikamé: Els tres responsables de la instal·lació han quedat capacitats per utilitzar el tester (se’ls n’ha facilitat un), comprendre el funcionament de la instal·lació, substituir elements si cal, ampliar la instal·lació quan convingui i mantenir-la en bon estat de funcionament.

Cotonou: A Cotonou m’han ajudat 2 veïns a fer la instal·lació. Ambdós en comprenen el funcionament. Un dels dos té coneixements d’electrònica i crec que és capaç fins i tot de reparar els elements que es puguin avariar per llamps o altres “actes de Déu” o dels humans (soldador, ondulador, control…) Se li facilitaran els esquemes interns d’aquests elements per tal que pugui reparar, si algun dia cal, tant els elements d’aquesta instal·lació com els d’Agoïta. També en Kakà (el fill petit d’en Grégoire) comprèn bé la instal·lació i pot fer-hi intervencions tals com canviar un magnetotèrmic, un interruptor, etc.


Possibles actuacions futures.

A Agoïta:
  • Substituir el transformador 230/24 V que ha d’alimentar l’electrovàlvula motoritzada de la turbina i el relé de connexió. L’actual (es va comprar a Bohicon, a un reparador electrònic, 2ª mà) és d’uns 10 VA i no és capaç d’aguantar el relé i moure el servo de la vàlvula al mateix temps. En caldria un d’entre 30 i 70 VA.
  • Fer proves d’augment de la pressió d’alimentació de la turbina, passant d’1,5 a 2 kg·cm-2 i comprovar si el balanç és positiu. Les proves es poden fer amb el convertidor de freqüència que ha quedat per a recanvi i que ja vam deixar equipat amb un potenciòmetre i programat, i una de les bombes. També es podria fer amb les dues bombes que van quedar a Agoïta, una per a donar pressió i l’altra com a turbina.
  • Muntar un ondulador de recanvi. Ja hi ha dos jocs d’electrònica de recanvi a Agoïta. A Bohicon es troben ventiladors. D’aci caldria endur-se’n un trafo (toroïdal o millor encara normal) de 230/22 V (funciona bé si el bobinat que ha d’actuar com a primari és comprès entre 19 i 25 V) 3.000 VA i termòstats oberts en repòs (encapsulats com a díodes) de 45ºC o 50ºC. La caixa es podria improvisar allà mateix.
  •  Preveure un sistema d’escalfament elèctric d’aigua. Actualment hi ha molta llenya, i això durarà uns anys. No obstant cal preveure que a la llarga i a mesura que es vagi obrint la finca, la llenya acabarà mancant. Un sistema amb dos termos elèctrics, un per a la cuina (50 a100 litres), a 90ºC i un altre per a la fàbrica d’oli (200 a 300 litres) a 75 o 80ºC, podrien accelerar el procés de preparació, alleujar una mica la feina tant de cuineres com d’operaris i reduir molt el consum de llenya. Aquesta funció la podria fer el mateix CF que controla els motors de la fàbrica d’oli, el qual quedaria commutat a dues resistències de 1.500 W o tres de 1.000 W, en el primer cas connectades en paral·lel, i en el segon, en delta, cadascuna controlada pel seu termòstat. El CF estaria controlat per tensió dels panells FV (>320, engegada). Quan la tensió de panells supera els 320 volts significa que les bateries són ben carregades i no hi ha cap màquina gran en funcionament.
  • Reforçar les telecomunicacions. Caldria dotar la finca d’un accés a Internet estable, ràpid i econòmic, així com  millorar la connexió telefònica via mòbil i veure si es pot aconseguir un senyal de TV raonable (antena i repetidor dalt la torre de l’aigua, per exemple).
  • Sistema d’alarmes. Podria ser raonable instal·lar alarmes a tots els camps FV, a la sala de control, als magatzems i a la fàbrica de l’oli de palma.


A Sotikamé:
  • Muntar un altre conjunt de panells a la mesquita. Els panells que s’han muntat a la mesquita no tenen l’orientaciò ni la inclinació idònies al llarg de tot l’any. Una instal·lació de 300 W + regulador de 30 A, centralitzada sobre la mateixa bateria i muntada a l’altre vessant de la teulada asseguraria una nova funció: posar punts de llum a la plaça i a un espai cobert on es reuneix la gent, especialment les dones.


A Cotonou:
  • Ampliació del sistema FV: Si es volen cobrir totes les necessitats elèctriques caldria muntar dues sèries més de panells i arribar a una potència total d’uns 3.300 W.
  • Bomba d’aigua: S’hauria de canviar la bomba monofàsica per una de les trifàsiques que tenim a Agoïta + CF. Això ens evitaria totes les puntes d’engegada que ara fan impossible la connexió d’aquesta bomba al sistema FV.
  • Aigua calenta per a la cuina: Actualment cuinen amb carbó i gas. El mateix CF que alimentaria la bomba podria commutar-se per escalfar un termos elèctric sempre que la U de bateria >28 V. La demanda d’aigua hauria de fer la commutació en sentit contrari.



Beneficis que ha reportat la instal·lació.



Podem definir quatre grups receptors dels beneficis d’aquest projecte.
  • Els malalts mentals en reinserció que temporalment (entre 1 i 8 anys d’estada) són a la Granja d’Agoïta, així com els treballadors i voluntaris  que cuiden aquestes persones i tiren endavant les feines de la Granja. En total són entre 25 i 50 persones, depenent del moment.
  • La població de Sotikame, a poca distància de la granja (uns 2 km) i que es troba en situació de greuge comparatiu. Representa unes 200 persones, la gran majoria musulmans, amb minories de catòlics i vuduistes.
  • L’Association Saint Camille pel fet de reduir costos, tant a la granja com al magatzem de Cotonou.
  • L’entorn medio-ambiental.


Personal de la Granja d’Agoïta:

Els beneficis immediats són fàcils de detectar:
  • La glorieta que hi ha al bell mig de les edificacións ha cobrat vida des de les 6 de la tarda fins a l’hora d’anar a dormir (entre les 20 i les 21 hores).  
  • Les cuineres, que comencen la jornada a les 5:30 i l’acaben a les 20 hores poden treballar amb bona llum, sense llums d’oli, espelmes i llanternes, tant per fer l’esmorzar com per repartir el sopar i endreçar la cuina al vespre.
  • Al menjador, fins ara il·luminat amb dues llànties d’oli, ara té llum clara, i la gent pot mirar-se i veure què està menjant.
  • A l’escola s’hi poden fer reunions de treball i activitats formatives i lúdiques a partir de les 6 de la tarda, cosa que no era possible abans. Al migdia, si es fan reunions, es poden engegar els ventiladors.
  • Totes les habitacions tenen un punt de llum i un endoll. Això dóna la possibilitat de llegir, escriure, o llevar-se a la nit sense necessitat de les llanternes.
  • Els dissabtes i diumenges a la tarda es passen pel·licules africanes a les quals hi assisteix també mainada de Sotikamé i Agoïta.
  • Es podrà disposar de nevera i congelador a la cuina, la qual cosa segurament millorarà la qualitat de l’alimentació.
  • La posada en servei d’un molí de gra (ja està en marxa, però desconec si ja s’està utilitzant) permetrà evitar desplaçaments de diverses persones, amb el tricicle per tal de moldre el moresc. Aquesta operació es fa cada 2-3 dies i s’hi perd més de mig dia.
  • S’ha posat en marxa un compressor trifàsic que permet inflar les rodes dels tractors, tricicle, motos i bicicletes. Fins ara s’havien de desmuntar les rodes i portar-les a Agoïta (despesa de combustible, de temps i de diners). També es podran pintar les màquines i vehicles a pistola.
  • A la fàbrica d’oli de palma s’hi ha deixat preparat i instal·lat un motor trifàsic de 5,5HP, amb el seu corresponent convertidor de freqüència i control de velocitat regulable. Aquest motor es pot muntar sobre qualsevol de les màquines (molí de fruits de la palma per a fer l’oli vermell, molí de la mandioca, molí de les nous de palma per a fer l’oli blanc, premsa, esgranadora…) per a substituir els motors diesel. Si es prepara bé es pot utilitzar per més d’una màquina, ja que només cal collar-lo amb 4 cargols. Hi ha dues persones capacitades per realitzar aquesta tasca.
  • Hi ha un grupet d’alumnes i un professor de la UPC, de Manresa que a finals de juny es desplaçaran a Agoïta per tal de muntar-hi un repetidor amb amplificació de senyal per a Internet, telèfon mòbil i TV. Aquest serà un altre dels beneficis aportats per l’electrificació, ja que aquesta instal·lació necessitarà alimentació elèctrica les 24 hores del dia.
  • El sistema permetrà utilitzar motoserres elèctriques i altres màquines/eina que simplificaran les feines que actualment es fan a mà. També permetrà fer tasques de fusteria utilitzant la fusta de la pròpia finca.


Població de Sotikamé.
  • La població de Sotikamé s’ha beneficiat d’una instal·lació de 320 W fotovoltaics que els permet carregar els mòbils sense desplaçar-se fins a la finca, a uns 2 km, dues vegades al dia. També, per iniciativa pròpia, s’han instal·lat punts de llum a la plaça on la gent se sol reunir i que és al davant de la mesquita on es carreguen els telèfons mòbils.
  • Alguns dels nois i noies de Sotikamé, juntament amb altres d’Agoïta assisteixen a les sessions de cinema dels dissabtes i diumenges. Aquesta activitat, en un futur proper i supeditat a disposar de més personal auxiliar podria donar lloc a activitats culturals que podrien arribar a una escolarització dels infants de Sotikamé, població que actualment no disposa d’escola.


Associació Saint Camille.

Amb les tres instal·lacions que s’han muntat (Agoïta, Sotikamé i magatzem central de Cotonou, esperem que l’Association Saint Camille en surti també beneficiada com a ent global.
  • Reduint les despeses (fins a 200 € mensuals en electricitat al magatzem de Cotonou, en uns 100 € mensuals en la mòlta de moresc, dintre d’un temps, uns 200 € de gasoil mensuals). A bell ull, podríem quantificar l’estalvi en uns 6.000 € anuals.
  • Els serveis que es donen a la població de Sotikamé han de portar cap a una situació de complicitat que presumiblement tendirà a evitar els robatoris que s’han donat fins a l’actualitat.
  • La qualitat de vida que s’ha afegit a la finca permetrà d’incorporar personal tècnic que fins ara no s’hagués avingut a anar-hi. Això possibilitarà augmentar la producció, augment que repercutirà en els centres més propers com ara Abrankou, Bohicon i Calaví.
  • La Granja d’Agoïta comença a esdevenir un centre de qualitat, amb prestigi entre els propis malalts dels centres d’acollida i els seus cuidadors. Malalts que fins ara es negaven a passar-hi per les condicions que s’hi donaven consideraran un pas endavant la seva etapa de reinserció a la finca.


L’entorn medioambiental.
  • Amb l’electrificació de la granja, les llanternes passen a ser un element molt secundari. El consum de piles baixarà en picat, així com la contaminació que produeixen (sovint s’han de recollir piles llençades pertot arreu).
  • L’estalvi de combustible fòssil, que es podria quantificar 2.500 litres/any (motors de màquines que ara passen a elèctriques, viatges a Agoïta per a moldre el moresc, mòlta del moresc al molí de benzina d’Agoïta, viatges per a reparar i inflar les rodes de tractors, tricicle, motos, engegades esporàdiques del grup electrogen quan es volia passar alguna pel·lícula…). Representen uns 7.500 kg de CO2 /any.
  • Un futur estalvi de llenya quan s’instal·lin termos elèctrics (de moment encara hi ha molta llenya procedent de la rompuda d’espais fins ara salvatges, però això pot durar un màxim de 10 anys.). Seguir el ritme de consum actual portaria la finca cap a la deforestació, ja que convé que quedin espais arbrats i amb la vegetació clímax per mantenir una població d’insectes i aus que puguin mantenir l’equilibri biològic de la finca i ajudin a controlar les plagues d’insectes depredadors dels conreus. Podríem xifrar l’estalvi futur de llenya  en uns 6.000 kg/any, uns 15.000 kg de CO2 que es poden deixar de produir. 


Agraïments.

Aquest projecte no s’hauria pogut realitzar sense l’ajuda d’un munt d’entitats i persones. En mentarem unes quantes, en el benentès que se’n quedaran moltes al tinter!

  • Agraïm a les entitats “L’Olivera”, de Vallbona de les Monges, L’Era de Manresa, Aïma de Callús, Moianès Solidari i associacions de veïns l’ajuda que ens van donar en la redacció i presentació del projecte davant de Manresa Solidària, així com el seguiment posterior que en van fer fins a la concessió de la subvenció, i finalment l’esforç realitzat per a la justificació, tancament i redacció de la segona fase.
  • A Manresa Solidària, Llagostera Solidària, Moianès Solidari i Atitlan2000, les aportacions econòmiques que han permès la compra dels materials.
  • A Càritas Moià i Càritas Callús per la donació d’aliments, de roba i calçat, especialment pels 2.000 kg de lleguminoses que ens han permès millorar la dieta i la salut dels interns d’Agoïta, Calavi, Abrankou i Bohicon.
  • A “La Grana” i en Jordi Majà per la donació d’un molí de gra que facilitarà la tasca de mòlta del moresc, evitarà la pèrdua de temps i combustible i donarà un servei a les poblacions més properes.
  • Al Restaurant “Cal Magre” i a Càritas  Callús per facilitar-nos locals per bastir el contenidor amb els materials.
  • Als voluntaris d’Aïma i Moianès Solidari que van organitzar i paletitzar tots els materials que havien d’omplir el contenidor.
  • A “Mels Mallofré” per la donació de materials d’apicultura.
  • A tots els donants anònims (A.J.T., A.C., J.A.R., L.C.B., N.C.A., C.A. J.S.G. i altres) que amb la suma de les seves aportacions ens han permès adquirir uns materials que en aquell moment no s’haurien pogut comprar.
  • A les persones que han donat bicicletes, màquines de cosir, bàscula, motors elèctrics, reproductors de DVDs, etc, que ajuden a fer més fàcil i agradable la vida a Agoïta.
  • A en Grégoire, Tonton Felix, Valentine, Joseph, Leontine i totes les persones de l’Association Saint Camille que han posat confiança en el projecte i ens han facilitat els transports de materials, recollida de paquets a les duanes i altres operacions complicades.
  • Molt especialment a Bartomeu Margalef per la seva paciència i per la gran ajuda logística, passant-se dies sencers a Bohicon per trobar materials dificilment trobables, localitzar torners, bobinadors i altres professionals que ens han hagut de donar un cop de mà.
  • També a en Tomeu per donar-nos ànims els moments que no veiem les coses massa clares!
  • Al Jordi Serrat Gafes per l’ajuda de 3 setmanes que ha permès acabar el projecte en el termini previst, sense prendre’s un sol dia de turisme o de descans.
  • Al alumnes de la UPC i al professor Jordi Bonet que posaran la cirereta al pastís.
  • Als companys de Moianès Solidari, Aïma i L’Olivera, especialment a Ramon Crespiera, Josep Maria Catot, Montserrat Domínguez, Lluís Pinyot, Juli Collado, Carles Cornejo, Carles Caparrós, Carles de Ahumada per ser-hi quan ha fet falta i resoldre els problemes burocràtics i logístics més complicats.
  • Als companys beninencs que han ajudat a la realització pràctica, pel seu entusiasme, esforç, paciència i ganes d’aprendre.
  • Al Jaume Brustenga i la Xènia Torres de l’Era, a la Maria Assumpta  del Comitè de Solidaritat per tota l’ajuda en el paperam, a la Rosa de Paz per la seva comprensió i per posar-nos fàcil la redacció del projecte, les justificacions iel tancament.
  • A tothom que d’alguna manera ha col·laborat en alguna de les etapes d’aquest llarg camí.


GRÀCIES A TOTS I A TOTES!


En la elaboració d’aquesta publicació hi han participat:

Redacció: JAUME DOMINGO MIRÓ
Imatges: CARLES CORNEJO ROMERO, JORDI SERRAT GAFES, BARTOMEU MARGALEF